Estònia, un país de conte

Vaig trepitjar Estònia per primera vegada l'agost passat. Era el primer cop que viatjava tan al nord i anava a un país que només n'havia sentit el nom a les classes de geografia de l'escola. I em va agradar tan que hi tornaria sense pensar-m'ho

La primera parada per Estònia va ser Tallin, la capital. Amb uns 400.000 habitants és la ciutat més poblada del país i el port principal. Està situada a la costa sud-est del Golf de Finlàndia, al nord d’Estònia. És una ciutat preciosa d'encant medieval que conserva la seva arquitectura com si no hagués passat el temps. Els carrerons estrets del casc antic em van transportar a l’Edat Mitjana. Semblava que estigués en un conte, però les terrasses dels bars, els casinos de cada cantonada i les flaixos de les càmeres em tornaven al present. El seu casc antic està declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat. Vaig poder contemplar la barreja d’estils medieval, gòtic i barroc a través de la catedral d’Alexander Nevski, el castell Toompea, les torres Kiek in de Kök i el palau Kadriorg. Però a la perifèria de la ciutat els edificis conservaven un estil soviètic.

Volia conèixer el país més a fons, i per això, vaig recórrer el territori estonià amb autocar. A Tartu vaig passejar per una ciutat universitària on tothom era jove. Una estàtua de dos amants fent-se un petó presideix la plaça de Raekoja, on hi ha l’Ajuntament. A Parnu em vaig sentir totalment guiri, ja que és un popular destí turístic, amb molts hotels, restaurants i grans platges. Però va ser un luxe podre-me banyar al mar Bàltic, tot i que no feia massa calor. A Viljandi vaig poder estirar-me davant d’un llac impressionant envoltat de verd i veure les runes del castell.

Verd, aigua, edificis de conte, gespa, arbres, llacs, rius, tranquil·litat...això desprèn Estònia.