Grallers, flabiols, sac de gemecs i molts bastoners es troben avui al barri del Raval de Barcelona en motiu de la trenta-quatrena Trobada Nacional de Bastoners. Enguany el certamen ha batut el rècord de participació amb dos-cents cinquanta voluntaris, setanta-tres colles, més de mil sis-cents bastoners i dos-cents setanta músics. La jornada comença a la tarda amb la recepció de totes les colles al Poliesportiu de Can Ricard.
El ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara es balla al país. Les primers referències daten del segle XII, durant les celebracions de les noces del comte Ramon Berenguer IV. Tot i així, alguns especialistes creuen que l'origen d'aquest ball prové de la prehistòria, i d'altres que es una evolució dels antics balls d'espases. Balls molts populars al segle XV i que persisteixen encara a països com França, Itàlia, País de Gales, Anglaterra i Portugal.
sábado, 23 de mayo de 2009
L’escriptor uruguaià Mario Benedetti mor als 88 anys
Diumenge va morir l’escriptor més universal de l’Uruguai: Mario Benedetti. Autor de més de 80 llibres de poesia, novel·les, contes i assajos, així com guions de cinema. La seva última obra publicada havia estat el poemari Testigo de uno mismo, presentat l'agost de l'any passat i actualment, treballava en un nou llibre de poesia el nom provisional del qual era Biografía para encontrarme.
Benedetti va obtenir diversos reconeixaments internacionals, com el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (1999), el Premi Iberoamericà José Martí (2001) i el Premi Internascional Menéndez Pelayo (2005).
Us deixo amb un dels seus poemes...(Els mitjans de comunicació):
No es preciso que sea mensajera
la paloma sencilla en tu ventana
te informa que el dolor
empieza a columpiarse en el olvido
y llego desde mí para decirte
que están el río el girasol la estrella
rodando sin apuro
el futuro se acerca a conocerte
ya lo sabes sin tropos ni bengalas
la traducción mejor es boca a boca
en el beso bilingüe
van circulando dulces noticias.
Per saber-ne més...
Poemes de Mario Benedetti a la xarxa,
Documental biogràfic "Mario Benedetti: Palabras verdaderas",
Mario Benedetti a la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes
viernes, 22 de mayo de 2009
Una actuació de la Colla Bastonera de Sants
Si voleu saber més sobre la Colla bastonera de Sants ... http://www.collabastonerasants.wordpr ess.com
miércoles, 20 de mayo de 2009
Homenatge a Catalunya
L'actor Kevin Spacey protagonitzarà l'adaptació cinematogràfica d'"Homenatge a Catalunya", de George Orwell. El film, que es titularà "Catalonia", el dirigirà Hugh Hudson. Segons informa l'edició digital de la revista Variety la producció del film començarà la primera meitat de l'any 2010 amb la recerca de localitzacions.
"Homenatge a Catalunya" és un llibre indispensable per conèixer des de la prespectiva d'un voluntari estranger i un gran escriptor del segle XX, la Guerra Civil espanyola. George Orwell explica en primera persona la seva experiència com a milicià del POUM a Catalunya des del desembre del 1936 fins al juny del 1937.
Esperem que Hudson estigui a l'altura del llibre i faci una bona pel·lícula, que transmeti les sensacions, escenaris i situacions que Orwell relata tan bé. Els actors que donaran cara als protagonistes seran, segons "Variet, Kevin Spacey, guanyador de dos Oscars, per "Sospitosos habituals" (1995) i "American Beauty" (1999) , i Colin Firth ("El diari de Britget Jones, 2001).
"Homenatge a Catalunya" és un llibre indispensable per conèixer des de la prespectiva d'un voluntari estranger i un gran escriptor del segle XX, la Guerra Civil espanyola. George Orwell explica en primera persona la seva experiència com a milicià del POUM a Catalunya des del desembre del 1936 fins al juny del 1937.
Esperem que Hudson estigui a l'altura del llibre i faci una bona pel·lícula, que transmeti les sensacions, escenaris i situacions que Orwell relata tan bé. Els actors que donaran cara als protagonistes seran, segons "Variet, Kevin Spacey, guanyador de dos Oscars, per "Sospitosos habituals" (1995) i "American Beauty" (1999) , i Colin Firth ("El diari de Britget Jones, 2001).
La gran festa de l’Escola Castellera
Aquest dissabte s’ha celebrat l’acte de cloenda de la primera edició de l’Escola Josep Sala d’Iniciació Tècnica dels Castellers de Barcelona.
Coincidint amb el 40è aniversari dels Castellers de Barcelona, aquests s’han volgut obrir a la ciutat i durant deu setmanes més de 90 nens de
La festa final ha tingut lloc a la plaça de
Els nens i nenes han demostrat el seu aprenentatge en la tècnica castellera en forma de pilars i petits castells. Cada nena i nen ha desenvolupat una funció segons la progressió de cada un. L’acte ha finalitzat amb la fotografia de grup, que no podia faltar amb aquests especials castellers.
Aquest projecte s’ha realitzat gràcies a la participació de diferents escoles de Barcelona: els CEIP Mestre Morera,
martes, 12 de mayo de 2009
El sabor de les festes catalanes
L’alcohol i la festa sovint van lligats. I és que al nostre país compta amb una gran varietat de begudes pròpies que s’han convertit en referents identitaris de la nostra terra i que sovint estan lligades a festes concretes. De sempre en les festes catalanes no ha faltat mai el vi, el cava i tota la diversitat de begudes pròpies, que han aportat alegria i eufòria a la festa, a part del mal de cap del dia següent. Moltes vegades el més proper és el més desconegut, i els licors de la nostra terra no s’han estès amb gaire facilitat, moltes vegades ni dins del propi territori.
Assaborir aquestes begudes és una altra manera de conèixer els llocs i la festa i apropar-nos a la nostra cultura. Per això, farem un recorregut per diferents festes a través de les seves begudes pròpies i així coneixerem els diferents gustos de la nostra terra i la nostra gent.
Com a país mediterrani, l’agricultura ha estat un pilar fonamental en les costums i tradicions catalanes. De la terra conreada n’hem obtingut el raïm, l’ordi, el blat, les fruites, etc. I a part de l’ús culinari que els hi podem donar, sempre hem abocat una gran dedicació i esforç a obtenir begudes amb certa graduació d’alcohol. El gran assortit de vins i licors ens ofereix combinats per diferents moments i situacions, però sobretot mai faltaran en les festes dels nostres pobles i ciutats.
Assaborir aquestes begudes és una altra manera de conèixer els llocs i la festa i apropar-nos a la nostra cultura. Per això, farem un recorregut per diferents festes a través de les seves begudes pròpies i així coneixerem els diferents gustos de la nostra terra i la nostra gent.
Com a país mediterrani, l’agricultura ha estat un pilar fonamental en les costums i tradicions catalanes. De la terra conreada n’hem obtingut el raïm, l’ordi, el blat, les fruites, etc. I a part de l’ús culinari que els hi podem donar, sempre hem abocat una gran dedicació i esforç a obtenir begudes amb certa graduació d’alcohol. El gran assortit de vins i licors ens ofereix combinats per diferents moments i situacions, però sobretot mai faltaran en les festes dels nostres pobles i ciutats.
El CSO Laforsa s’omple de solidaritat pels presos
El dissabte a la nit Cornellà va ressonar a ritme de rock combatiu. I és que Rescat, el col•lectiu de suport a presos i preses polítiques va organitzar un concert amb Kop, Igitaia i Opció K-95 al Centre Social Okupat Laforsa on hi van assistir més de cinc centes persones.
El cartell, penjat per tota Barcelona, anunciava el concert a les 22h però fins mitja hora més tard no es va començar a veure moviment al CSO Laforsa. Mica en mica la sala de concerts es va anar omplint fins que a les 23:30h, amb la puntualitat que ens caracteritza als catalans, el grup barcelonès Opció K-95 va començar a fer moure l’esquelet a ritme d’Oi! als assistents.
El grup barcelonès va tocar bàsicament cançons del seu últim CD Terra Cremada però en el repertori també va incloure temes com Un poble o El teu orgull del segon i primer treball d’aquesta banda. Així, amb les lletres simples que mantenen present la crítica política i social, Opció K-95 va fer suar al públic que ja s’apilava a la barra per refrescar-se amb unes cerveses o, els que anaven més forts, amb uns combinats.
Després d’una hora llarga tocant, aquesta banda va deixar l’escenari a KOP, el grup esperat de la nit. Quan la bateria i les guitarres van començar a sonar tot el públic es va encendre i ja ningú no va parar de ballar i cantar les cançons d’aquesta banda. Era la primera vegada que KOP tocava a Cornellà després del seu retorn i el públic estava eufòric. A dalt de l’escenari Juanra, el cantant, desprenia tota aquella força, passió i energia que no li han pogut treure els cinc anys que ha estat a la presó condemnat per col•laboració amb banda armada. Perquè com sempre citen les paraules d’Ovidi Montllor: “i si encara dura la vida dura, doncs un altre KOP de part dels bons, i fins a la mort”.
KOP va tocar durant una hora que es va fer massa curta i va deleitar als assistents amb un repertori dels seus millors temes, com Leitmotiv, Desalojos son disturbios, Ofensiva i No te rindas. Per tancar l’actuació van escollir Freedom, una cançó que s’ha convertit en un himne i que va embogir d’emotivitat al públic. Una elecció perfecte perquè no oblidéssim el motiu del concert: continuen havent presos i preses polítiques catalanes que necessiten suport i, per això, tots els diners de l’entrada i la barra van anar a parar íntegrament al manteniment i suport dels presos i les preses polítiques catalanes.
Finalment, per acabar el concert antirepressiu va pujar a l’escenari el grup de Gràcia Igitaia. Amb la seva mescla d’estils com l’ska, el punk, el hardcore i la música tradicional van captivar al públic, que ja anava força tocat d’alcohol. Van transmetre el seu missatge clar i reivindicatiu, amb l’estil que els identifica Festa i Lluita, amb temes com Àlatacatalà, Sense elles no o L’especulació.
domingo, 10 de mayo de 2009
Estònia, un país de conte
Vaig trepitjar Estònia per primera vegada l'agost passat. Era el primer cop que viatjava tan al nord i anava a un país que només n'havia sentit el nom a les classes de geografia de l'escola. I em va agradar tan que hi tornaria sense pensar-m'ho
La primera parada per Estònia va ser Tallin, la capital. Amb uns 400.000 habitants és la ciutat més poblada del país i el port principal. Està situada a la costa sud-est del Golf de Finlàndia, al nord d’Estònia. És una ciutat preciosa d'encant medieval que conserva la seva arquitectura com si no hagués passat el temps. Els carrerons estrets del casc antic em van transportar a l’Edat Mitjana. Semblava que estigués en un conte, però les terrasses dels bars, els casinos de cada cantonada i les flaixos de les càmeres em tornaven al present. El seu casc antic està declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat. Vaig poder contemplar la barreja d’estils medieval, gòtic i barroc a través de la catedral d’Alexander Nevski, el castell Toompea, les torres Kiek in de Kök i el palau Kadriorg. Però a la perifèria de la ciutat els edificis conservaven un estil soviètic.
Volia conèixer el país més a fons, i per això, vaig recórrer el territori estonià amb autocar. A Tartu vaig passejar per una ciutat universitària on tothom era jove. Una estàtua de dos amants fent-se un petó presideix la plaça de Raekoja, on hi ha l’Ajuntament. A Parnu em vaig sentir totalment guiri, ja que és un popular destí turístic, amb molts hotels, restaurants i grans platges. Però va ser un luxe podre-me banyar al mar Bàltic, tot i que no feia massa calor. A Viljandi vaig poder estirar-me davant d’un llac impressionant envoltat de verd i veure les runes del castell.
Verd, aigua, edificis de conte, gespa, arbres, llacs, rius, tranquil·litat...això desprèn Estònia.
domingo, 26 de abril de 2009
La dona i el cinema
El cinema, com altres manifestacions culturals i artístiques, ha nascut i s’ha desenvolupat en un entorn social on la posició de la dona era i és encara en un enorme desavantatge social, polític i econòmic, és a dir, un sistema patriarcal. El resultat ha estat que, excepte estranyes situacions, les dones han estat durant moltes dècades allunyades de les feines més importants relacionades amb la creació cinematogràfica.
Això comporta que el cinema plasmi una mirada aliena, generalment, a la pròpia condició de la dona i, per tant, transmeti amb les pel·lícules un missatge amb l’escala de valors que la ideologia dominant, la masculina, ha volgut comunicar en cada època. En aquestes condicions, clar que han existit pel·lícules protagonitzades per dones, però la majoria de les vegades, per representar a dones que compleixen la missió de ser el repòs del guerrer, una abnegada esposa o una soferta mare dels fills.
Tot i així, el cinema s’ha hagut d’adaptar als moviments d’alliberació que van sorgir a la segona meitat del segle XX. Cap als anys seixanta - setanta, la dona va tenir el seu relatiu protagonisme en la pantalla, representada com un ser capaç de pensar, actuar per sí mateixa, explicar les seves vivències inconformistes i qüestionar els rols que se li adjudicaven.
Actualment, les produccions de Hol·lywood, el cinema comercial, no es caracteritzen, exactament, per la presència de protagonistes femenins, si no és que no reflecteixen les necessitats i el subconscient del patriarcat. Teòricament, estem en una època en que el feminisme és representat a la gran pantalla, però el que es mostra és un feminisme falç: la dona se suposa que pot fer el que vulgui, però no se li dóna l’oportunitat de fer-ho, ja que com he dit no se la representa realment en la indústria cinematogràfica.
Així, en el cinema que ens arriba de Los Angeles es transmet una ideologia patriarcal que adjudica diferents estereotips a la dona. Aquests rols s’expressen en diferents registres (humor, drama...) però hi continuen sent, encara que de manera subtil. En aquest cinema es caracteritzen diferents models de dona: la dona vulnerable, que reflecteix l’autoritat total de l’home sobre la dona a causa del pensament de superioritat econòmica i social que prové del poder dominador de la mirada masculina; la dona masculinitzada, que pot provocar l’efecte contrari, és a dir, que cregui que és un senyal de resistència, però en realitat, és una altra manera de desvirtuar a la dona que acaba totalment controlada a través del matrimoni; la femme fatal ,personatge que l’home desitja i al mateix temps tem el poder que té sobre ell.
En conclusió, amb aquesta representació cinematogràfica dels dos gèneres, el baró espectador veu la seva imatge reflectida i perfeccionada, juntament amb una sensació de domini i control, en els herois masculins i, en canvi, a la dona només se li ofereix figures desemparades i convertides en víctimes, que lluny de ser perfectes, reforcen el sentit essencial de submissió ja existent.
Per saber-ne més...
- KAPLAN, E. Ann (1998): Las mujeres y el cine. Madrid. Ediciones Cátedra.
- KUHN, Annette (1991): Cine de mujeres. Madrid. Ediciones Cátedra.
- SAU SÁNCHEZ, Victoria (2000): Reflexiones feministas. Madrid. Horas y HORAS la editorial.
- de LAURETIS, Teresa (1992): Alicia ya no. Madrid. Ediciones Cátedra.
sábado, 25 de abril de 2009
L’Esquerra Independentista surt al carrer per defensar el català
Com cada any, per Sant Jordi les organitzacions independentistes s’han manifestat per denunciar la situació del català arreu dels Països Catalans. La marxa ha començat a Canaletes sota el lema “ El bilingüisme trepitja la nostra llengua. Als Països Catalans en català. ” i ha recorregut el centre de Barcelona fins arribar a la plaça del Rei.
Aquesta manifestació estava englobada dins de la jornada de mobilització per la llengua que ha convocat l’Esquerra Independentista. L’acte de sortida ha estat un dinar al campus del Raval de la Universitat de Barcelona, en el qual els estudiants han reclamat l’ús del català en l’ensenyament universitari.
A dos quarts de set la manifestació ha engegat amb mig miler de persones i ha baixat per les Rambles. Com us podeu imaginar el centre de Barcelona estava ple de gom a gom de gent passejant per les parades de llibres i roses, ja que el dia acompanyava. Això ha estat perfecte per la manifestació ja que s’hi ha anat afegint vianants i altres han donat el seu suport. A l’alçada de la seu del partit Unión Progreso y Democracia els manifestants han xiulat i cantat crits contra aquesta força política en veure que des del balcó un militant espanyolista feia mofa i els hi dirigia símbols provocadors.
La marxa ha seguit pel carrer Ferran fins arribar a la plaça del Rei, on ha començat l’acte de cloenda amb l’actuació d’una colla bastonera i la lectura de poemes a càrrec d’en Pep Roig. Una representant de l’EIB ha llegit el manifest, que denunciava que després de 30 anys d’autonomisme, la situació del català és difícil, i continuen les agressions que la llengua catalana pateix a mans dels estats als quals està sotmès el nostre poble, la manca de reconeixement a la Unió Europea, i el procés d’uniformització i aculturació de la societat capitalista.
Aquesta manifestació estava englobada dins de la jornada de mobilització per la llengua que ha convocat l’Esquerra Independentista. L’acte de sortida ha estat un dinar al campus del Raval de la Universitat de Barcelona, en el qual els estudiants han reclamat l’ús del català en l’ensenyament universitari.
A dos quarts de set la manifestació ha engegat amb mig miler de persones i ha baixat per les Rambles. Com us podeu imaginar el centre de Barcelona estava ple de gom a gom de gent passejant per les parades de llibres i roses, ja que el dia acompanyava. Això ha estat perfecte per la manifestació ja que s’hi ha anat afegint vianants i altres han donat el seu suport. A l’alçada de la seu del partit Unión Progreso y Democracia els manifestants han xiulat i cantat crits contra aquesta força política en veure que des del balcó un militant espanyolista feia mofa i els hi dirigia símbols provocadors.
La marxa ha seguit pel carrer Ferran fins arribar a la plaça del Rei, on ha començat l’acte de cloenda amb l’actuació d’una colla bastonera i la lectura de poemes a càrrec d’en Pep Roig. Una representant de l’EIB ha llegit el manifest, que denunciava que després de 30 anys d’autonomisme, la situació del català és difícil, i continuen les agressions que la llengua catalana pateix a mans dels estats als quals està sotmès el nostre poble, la manca de reconeixement a la Unió Europea, i el procés d’uniformització i aculturació de la societat capitalista.
miércoles, 22 de abril de 2009
Sant Jordi 2009
Abolim la banca. Testimoni d’un activista que ha desafiat el poder d’Enric Duran
Més enllà de l'anècdota rocambolesca o de qualsevol lectura sensacionalista, l'acció duta a terme per Enric Duran, aconseguint crèdit de 39 entitats bancàries valent-se dels forats del propi sistema financer, no només posa en evidència la vulnerabilitat d'aquest sistema sinó que denuncia de manera contundent la falsa naturalesa dels diners creats per la banca a partir de l'especulació creditícia. Tot això s'explica sense intermediaris a Abolim la banca, un llibre on el protagonista ens parla del sentit de la seva acció contra els fonaments del capitalisme.
“Remordiment, cap ni un. Considero que els mitjans emprats han estat del tot coherents amb els fins que buscaven, que no són altres que fer camí per abolir el sistema actual i posar en marxa alternatives viables. Penso que ha quedat demostrat que he actuat pel sentiment d'una situació de necessitat. Necessitat de la societat i les futures generacions. També he actuat pel compliment d'un deure, el deure de fer el que estigui al meu abast com a activista social i com a persona per sensibilitzar sobre els aspectes més crítics del nostre present. Reitero el meu compromís en la desobediència a la banca i a la resta de poders dominants en la nostra societat, que moguts qui sap per quines ambicions o per quina falta d'autoestima, segueixen insistint en portar-nos a tots plegats pel camí de la catàstrofe ecològica, així com per la via de la precarietat vital, la soledat i la competència en les relacions socials”. http://www.17-s.info/
Emulsió de ferro de Sebastià Jovani
Gràcia, novembre del 76. La relativa calma del barri es veu destarotada per l’aparició d’un cadàver, mort per ferida de bala, a la gitaníssima plaça del Raspall. El fet posa en marxa una investigació conduïda per un policia caspós i rabiosament franquista, que voldrà aprofitar l’ocasió per netejar el barri d’indesitjables artistes, bohemis, anarquistes i representants, en definitiva, de l’avantguàrdia i del moviment contracultural gracienc. Victor Neige, músic underground i detectiu vocacional, iniciarà pel seu compte una recerca per tal d’avançar-se al policia, i a la resta de competidors. Emulsió de ferro, primera novel·la de Sebastià Jovani, és una novel·la negra clàssica, però és també una obra d’una gran originalitat que, com en altres temps, cal llegir entre línies i que convida a jugar-hi. Retrat d’un barri i una època, a les seves pàgines hi veiem desfilar personatges i locals ben coneguts, alguns una mica disfressats, d’altres no gens. lunes, 13 de abril de 2009
Un Haiku
Des d'un punt remot
sobre els núvols s'intueix
la llum d'un nou temps
Per saber més del Haiku visita:
http://es.wikipedia.org/wiki/Haiku
http://www.elrincondelhaiku.org/
http://haiku.bitacoras.com/
sobre els núvols s'intueix
la llum d'un nou temps
Per saber més del Haiku visita:
http://es.wikipedia.org/wiki/Haiku
http://www.elrincondelhaiku.org/
http://haiku.bitacoras.com/
martes, 17 de marzo de 2009
Calçotada Popular de Sants: A la crisi i al calçot llenya i foc
La 22ª Calçotada Popular de Sants organitzada pel Casal independentista de Sants Jaume Compte s’ha celebrat amb un misastge clar i contundent: “A la cris i al calçot llenya i foc”. Com cada any ha tingut una gran participació dels veïns i veïnes del barri. Des de bon matí la plaça de Sants ha estat impregnada del fum dels calçots i de les botifarres cremant a les graelles, i la gent feia cua per comprar els tiquets.
Un any més la Colla bastonera, els Gegants, els Castellers i les tabaleres dels Diables de Sants han aportat a la Calçotada un toc de cultura popular i diversió. Però també ambé hi ha hagut lloc per les reivindicacions, amb els pregons d’un dels fundadors del Casal i les taules del punt d’informació laboral i l’assemblea antimobbing.
I després de menjar els calçots, pa, botifarra, romesco, postres i de beure un bon got de vi, la sobretaula ha estat amenitzada pel concert d’Oriol Foll i kumbanyia.
El temps no ha acompanyat gaire la festa, ja que els núvols no han deixat que arribessin els rajos de sol, però això no ha impedit que entre grans i petits es mengessin els deu mil calçots i gaudissin de la festa.
Un any més la Colla bastonera, els Gegants, els Castellers i les tabaleres dels Diables de Sants han aportat a la Calçotada un toc de cultura popular i diversió. Però també ambé hi ha hagut lloc per les reivindicacions, amb els pregons d’un dels fundadors del Casal i les taules del punt d’informació laboral i l’assemblea antimobbing.
I després de menjar els calçots, pa, botifarra, romesco, postres i de beure un bon got de vi, la sobretaula ha estat amenitzada pel concert d’Oriol Foll i kumbanyia.
El temps no ha acompanyat gaire la festa, ja que els núvols no han deixat que arribessin els rajos de sol, però això no ha impedit que entre grans i petits es mengessin els deu mil calçots i gaudissin de la festa.
jueves, 12 de marzo de 2009
Mor Pepe Rubianes als 61 anys
Ahir ens va deixar un gran actor, un gran humorista, un home que deixava les coses clares i que ha marcat la comèdia catalana amb el seu sarcasme i ironia.
Per no oblidar el seu humor penjo uns vídeo d'aquest gran actor:
Per no oblidar el seu humor penjo uns vídeo d'aquest gran actor:
400 anys de l'expulsió dels moriscos
300.000 moriscos van ser expulsats del regne d’Espanya el 1609 per ordre de Felip III. Aquest fet va suposar “la ruptura d’una convivència social i el final de nou segles de l’Islam d’Al-Andalus”.
Tot un grup social de la Península Ibèrica desterrats. Sembla increíble. No entraré a detallar les raons que van dur a Felip III a prendre aquesta decisió, però és segur que ho va fer per purs interessos polítics i econòmics. Dubto que les seves raons només tinguessin arrel en el racisme, tot i que hi jugués un paper important.
Jo crec que Felip III va triar la solució més còmode per resoldre els conflictes: l’expulsió. I això em fa veure el paral·lelisme amb alguns conflictes actuals. Per exemple, l’últim atac a Gaza per part dels israelians. Utilitzar la violència és la solució per acabar amb un conflicte de seixanta anys? Fer fora als palestins del seu país és una solució justa? A mi em sembla que no.
Segurament Felip III no tenia present que l’expulsió de 300.000 moriscos seria una tragèdia per la convivència de diferents cultures en un mateix territori. Han passat 400 anys i sembla que hem oblidat la nostra història musulmana. Si l’expulsió dels moriscos no hagués succeït, potser actualment conviuríem les dues cultures sense tants prejudicis ni fòbies. Com pot ser que no volguem recordar?
Impedim que es construeixin mesquites, repatriem a centenars d’immigrants musulmans, fem comentaris racistes...faríem el mateix si fa 400 anys no s’haguessin expulsats als moriscos? Potser sóc una mica il·lusa pensant que les diferents cultures haguéssim tingut una bona convivència. Potser m’equivoco, o potser no i avui en dia seríem una societat més rica socialment, plural i tolerant.
Enllaços d'interès
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=578787&idseccio_PK=1006 (Article del País Duelo por la expulsión de los moriscos de Reyes Mate)
http://www.islamyal-andalus.org/nuevo/moriscos/index.htm --> Pàgina web que explica l’expulsió dels moriscos però es centra sobretot en els moriscos que es van quedar i els seus descendents
http://www.cervantesvirtual.com/portal/lmm/
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Sefardies/moriscos/siguen/elpepisoc/20081205elpepisoc_7/Tes
http://www.alyamiah.com/cema/ (pàgina web del Centre d’Estudis Moriscos d’Andalusia)
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/06925177599158195332268/index.htm
Tot un grup social de la Península Ibèrica desterrats. Sembla increíble. No entraré a detallar les raons que van dur a Felip III a prendre aquesta decisió, però és segur que ho va fer per purs interessos polítics i econòmics. Dubto que les seves raons només tinguessin arrel en el racisme, tot i que hi jugués un paper important.
Jo crec que Felip III va triar la solució més còmode per resoldre els conflictes: l’expulsió. I això em fa veure el paral·lelisme amb alguns conflictes actuals. Per exemple, l’últim atac a Gaza per part dels israelians. Utilitzar la violència és la solució per acabar amb un conflicte de seixanta anys? Fer fora als palestins del seu país és una solució justa? A mi em sembla que no.
Segurament Felip III no tenia present que l’expulsió de 300.000 moriscos seria una tragèdia per la convivència de diferents cultures en un mateix territori. Han passat 400 anys i sembla que hem oblidat la nostra història musulmana. Si l’expulsió dels moriscos no hagués succeït, potser actualment conviuríem les dues cultures sense tants prejudicis ni fòbies. Com pot ser que no volguem recordar?
Impedim que es construeixin mesquites, repatriem a centenars d’immigrants musulmans, fem comentaris racistes...faríem el mateix si fa 400 anys no s’haguessin expulsats als moriscos? Potser sóc una mica il·lusa pensant que les diferents cultures haguéssim tingut una bona convivència. Potser m’equivoco, o potser no i avui en dia seríem una societat més rica socialment, plural i tolerant.
Enllaços d'interès
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=578787&idseccio_PK=1006 (Article del País Duelo por la expulsión de los moriscos de Reyes Mate)
http://www.islamyal-andalus.org/nuevo/moriscos/index.htm --> Pàgina web que explica l’expulsió dels moriscos però es centra sobretot en els moriscos que es van quedar i els seus descendents
http://www.cervantesvirtual.com/portal/lmm/
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Sefardies/moriscos/siguen/elpepisoc/20081205elpepisoc_7/Tes
http://www.alyamiah.com/cema/ (pàgina web del Centre d’Estudis Moriscos d’Andalusia)
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/06925177599158195332268/index.htm
miércoles, 11 de marzo de 2009
El Dia de la dona, cops i porres
Un cordó dels Mossos d’Esquadra va impedir que la manifestació del Dia de la Dona Treballadora seguís el seu recorregut per les Rambles. La marxa, convocada per la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal sota el lema “Dones la crisi ens fa més precàries. Al patriarcal, com al capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!”, transcorria amb total normalitat pel carrer Pelai. Però en arribar a les Rambles un cordó dels antiavalots els va impedir el pas. Després de llegir-se el manifest, les cinc-centes assistents no es van donar per vençudes i van intentat avançar però, com és de costum, els Mossos van respondre amb una càrrega.
Fins i tot el Dia de la Dona reprimeixen els nostres crits. En canvi la manifestació del matí convocada per la Comissió 8 de març i l’Institut Català de la Dona va poder passar tranquil·lament per les Rambles. Però què és això? En Saura pot decidir qui es manifesta i qui no? I això li diuen democràcia?
Amb aquesta actuació el tripartit ens torna a demostrar la seva política repressiva, ells que es diuen d’esquerres no permeten que es protesti, ni en un dia com el 8 de març per defensar els drets de les dones. Tot allò que es surt del seu sistema ho aniquilen. Els partits poden fer el paripè i sortir al carrer amb el seu feminisme burgès i, en canvi, els que anem a l’arrel dels problemes ens reprimeixen una vegada i una altra.
Fins i tot el Dia de la Dona reprimeixen els nostres crits. En canvi la manifestació del matí convocada per la Comissió 8 de març i l’Institut Català de la Dona va poder passar tranquil·lament per les Rambles. Però què és això? En Saura pot decidir qui es manifesta i qui no? I això li diuen democràcia?
Amb aquesta actuació el tripartit ens torna a demostrar la seva política repressiva, ells que es diuen d’esquerres no permeten que es protesti, ni en un dia com el 8 de març per defensar els drets de les dones. Tot allò que es surt del seu sistema ho aniquilen. Els partits poden fer el paripè i sortir al carrer amb el seu feminisme burgès i, en canvi, els que anem a l’arrel dels problemes ens reprimeixen una vegada i una altra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
