Sant Jordi 2009

Abolim la banca. Testimoni d’un activista que ha desafiat el poder d’Enric Duran

Més enllà de l'anècdota rocambolesca o de qualsevol lectura sensacionalista, l'acció duta a terme per Enric Duran, aconseguint crèdit de 39 entitats bancàries valent-se dels forats del propi sistema financer, no només posa en evidència la vulnerabilitat d'aquest sistema sinó que denuncia de manera contundent la falsa naturalesa dels diners creats per la banca a partir de l'especulació creditícia. Tot això s'explica sense intermediaris a Abolim la banca, un llibre on el protagonista ens parla del sentit de la seva acció contra els fonaments del capitalisme.

“Remordiment, cap ni un. Considero que els mitjans emprats han estat del tot coherents amb els fins que buscaven, que no són altres que fer camí per abolir el sistema actual i posar en marxa alternatives viables. Penso que ha quedat demostrat que he actuat pel sentiment d'una situació de necessitat. Necessitat de la societat i les futures generacions. També he actuat pel compliment d'un deure, el deure de fer el que estigui al meu abast com a activista social i com a persona per sensibilitzar sobre els aspectes més crítics del nostre present. Reitero el meu compromís en la desobediència a la banca i a la resta de poders dominants en la nostra societat, que moguts qui sap per quines ambicions o per quina falta d'autoestima, segueixen insistint en portar-nos a tots plegats pel camí de la catàstrofe ecològica, així com per la via de la precarietat vital, la soledat i la competència en les relacions socials”. http://www.17-s.info/

Emulsió de ferro de Sebastià Jovani

Gràcia, novembre del 76. La relativa calma del barri es veu destarotada per l’aparició d’un cadàver, mort per ferida de bala, a la gitaníssima plaça del Raspall. El fet posa en marxa una investigació conduïda per un policia caspós i rabiosament franquista, que voldrà aprofitar l’ocasió per netejar el barri d’indesitjables artistes, bohemis, anarquistes i representants, en definitiva, de l’avantguàrdia i del moviment contracultural gracienc. Victor Neige, músic underground i detectiu vocacional, iniciarà pel seu compte una recerca per tal d’avançar-se al policia, i a la resta de competidors. Emulsió de ferro, primera novel·la de Sebastià Jovani, és una novel·la negra clàssica, però és també una obra d’una gran originalitat que, com en altres temps, cal llegir entre línies i que convida a jugar-hi. Retrat d’un barri i una època, a les seves pàgines hi veiem desfilar personatges i locals ben coneguts, alguns una mica disfressats, d’altres no gens.